dimecres, 16 de desembre de 2009

Viatge a Martorell amb 14 bandolers

El partit de dissabte contra el Martorell va tenir dues vessants oposades. La primera, la negativa, es resumeix en el resultat. Un nou marcador ampli per al rival darrera el qual s’hi amaguen diferents factors com ara que a la convocatòria tan sols hi van acudir catorze jugadors.
Els Bandolers continuen patint problemes ‘logístics’ per agrupar prou jugadors als partits. Ja sigui per lesions, per treball o, en alguns casos, per falta de compromís real, continuem afrontant els partits sense garanties de canvis, amb tot el que això implica. El partit, a sobre, el vam acabar tretze jugadors (dotze més un, vaja) per lesió de’n Nilín, del primer equip del GEIEG, que havia vingut a donar suport. Finalment, molts jugadors es van estrenar en posicions en les quals no havien jugat mai per falta de davanters, cosa que també dificulta l’entesa a nivell tàctic amb els companys.
El desenvolupament del partit va ser l’esperat davant d’un equip que ja té anys de rodatge. Van jugar amb intel•ligència, buscant els espais que per força deixàvem i, malgrat tot, no van aconseguir un resultat tan abultat com el del Garrotxa. I aquí podria ser que comencessin les bones notícies pels Bandolers.
En acabar el partit, i malgrat el resultat, es palpava un cert optimisme en el vestidor perquè hi havia la sensació generalitzada que s’havia jugat de forma consistent, més dura, tàcticament més organitzada que en altres ocasions, que el rival no ho havia tingut tan fàcil per marcar, que la moral de l’equip no havia patit alts i baixos durant el partit i que, en definitiva, acabàvem de fer un dels millors partits del que portem de temporada. Malgrat ser menys jugadors, malgrat jugar en posicions que no coneixíem, malgrat que ells eren més experimentats... malgrat tot això, l’equip pot estar content del partit que va jugar placant bé, basculant, obrint joc cap els ales, atacant sense complexes i, en alguna ocasió, amb l’equip contrari tancat a la seva zona de vint-i-dos. Ens va faltar un pel més de coordinació, d’agressivitat i, sobretot, creure’ns que podíem arribar a la línia de marca. Això, si voleu, ho podem deixar per al proper partit.
El diumenge que ve, tots a ‘sac’ amb l’equip. Hem de menjar-nos els torrons pensant que hem fet una bona primera volta per ser un equip novell, sense experiència i encara en formació. Però de cara a la segona meitat de la lliga, tenim el deure moral de millorar el que hem fet, i això vol dir córrer més, placar més, entrenar més, jugar millor i passar-nos-ho més bé.

PIM, PAM, PUM PUBILLES AMUUUUUNT!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada