dijous, 4 de març del 2010

Un bon partit

El partit de diumenge contra els Teixons de la Garrotxa va servir per confirmar una línia ascendent que hem de continuar i que ens ha de servir per mantenir la concentració el que queda de temporada.

D’entrada, destacar que des dels GEiEG A van venir alguns reforços. A tots ells, moltes gràcies!

El partit va tenir tres fases molt diferenciades.

A la primera, i per variar, les marques del contrincant arribaven molt fàcilment. Els primers minuts es van començar amb l’equip fred i poc organitzat, circumstància que el rival va aprofitar per fer unes marques fàcils.
A partir de la primera meitat de la primera part els Bandolers van anar trobant el seu lloc al terreny de joc i els garrotxins ja no trencaven l’equip tan fàcilment, l’oposició que es trobaven ja era més contundent i, de mica en mica, les forces es van anar equilibrant. En aquell moment el marcador ja indicava un forat insalvable, però no per això es va deixar de jugar, ni de lluitar ni de millorar.

Finalment, el millor del partit va arribar a la segona part quan va quedar molt clar que els Bandolers creien en ells mateixos. La defensa treballava en conjunt i fent una tasca de sacrifici important, amb placatges abundants i cada vegada més baixos. La línia s’organitzava amb rapidesa i es basculava amb agilitat, de manera que la segona part va mostrar un partit radicalment diferent al de la primera. Quan els Bandolers van marcar ningú es va sorprendre perquè se sabia que la marca era justa, treballada i qüestió de temps. De fet, la sorpresa va ser que no es fessin més marques, tal i com va estar a punt de passar tan sols cinc minuts després de fer el primer assaig.

En definitiva, els Bandolers es van consolidant com a equip, els jugadors es van coneixent més sobre el terreny de joc i els resultats, que ja sabem que aquesta primera temporada no són el més important, de mica en mica reflecteixen la progressió del joc de l’equip.

Per acabar, la satisfacció de tot l’equip per el joc desplegat i la seva progressió a l’alça està més que justificada, però cal continuar apretant per mantenir aquesta dinàmica. Sense relaxar-se, sense perdre la concentració i disfrutant de cada partit com s’està fent en els últims enfrontaments.

Pim, Pam, Pum!

dimecres, 3 de març del 2010

Bandolers_GEiEG B 7 - Garrotxa 44, per fi un bon partit

El partit de diumenge contra els Teixons de la Garrotxa va servir per confirmar una línia ascendent que hem de continuar i que ens ha de servir per mantenir la concentració el que queda de temporada.
D’entrada, destacar que des dels GEiEG A van venir alguns reforços. A tots ells, moltes gràcies!
El partit va tenir tres fases molt diferenciades.

A la primera, i per variar, les marques del contrincant arribaven molt fàcilment. Els primers minuts es van començar amb l’equip fred i poc organitzat, circumstància que el rival va aprofitar per fer unes marques fàcils.

A partir de la primera meitat de la primera part els Bandolers van anar trobant el seu lloc al terreny de joc i els garrotxins ja no trencaven l’equip tan fàcilment, l’oposició que es trobaven ja era més contundent i, de mica en mica, les forces es van anar equilibrant. En aquell moment el marcador ja indicava un forat insalvable, però no per això es va deixar de jugar, ni de lluitar ni de millorar.

Finalment, el millor del partit va arribar a la segona part quan va quedar molt clar que els Bandolers creien en ells mateixos. La defensa treballava en conjunt i fent una tasca de sacrifici important, amb placatges abundants i cada vegada més baixos. La línia s’organitzava amb rapidesa i es basculava amb agilitat, de manera que la segona part va mostrar un partit radicalment diferent al de la primera. Quan els Bandolers van marcar ningú es va sorprendre perquè se sabia que la marca era justa, treballada i qüestió de temps. De fet, la sorpresa va ser que no es fessin més marques, tal i com va estar a punt de passar tan sols cinc minuts després de fer el primer assaig.

En definitiva, els Bandolers es van consolidant com a equip, els jugadors es van coneixent més sobre el terreny de joc i els resultats, que ja sabem que aquesta primera temporada no són el més important, de mica en mica reflecteixen la progressió del joc de l’equip.

Per acabar, la satisfacció de tot l’equip per el joc desplegat i la seva progressió a l’alça està més que justificada, però cal continuar apretant per mantenir aquesta dinàmica. Sense relaxar-se, sense perdre la concentració i disfrutant de cada partit com s’està fent en els últims enfrontaments.

Pim, Pam, Pim, Pam... Pum!