dimarts, 21 de desembre del 2010

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU !!!

És en aquest moment que mirem enrera l'any transcorregut i podem veure el que sempre hem desitjat i que hem viscut a flor de pell, sentiments plens i altrament contradictoris. És l'empenta com la d'una melé que ens ha de fer tirar endavant i és l'sprint d'un tres-quarts el que ens ha d'impulsar vers la consecució del nostre objectiu.

Qui ha viscut un partit de rugby sap del que parlem, i qui ha vist un partit de rugby "in situ" sap què és la força del grup i quin merit té defensar un pam de terra; reflexionem i donem-nos temps per saber el que volem de nosaltres vers el projecte i com podem ajudar a arribar-hi, entre tots podem! Clar que sí!!!

Hi ha noticies de que en breu podrem disfrutar d'un camp i d'unes condicions idonees per entrenar, demanem al tió, al pare Nöel o als Reis poder entrenar tots junts de nou, si més no pel grup que hem creat i per disfrutar d'aquest esport.

Des del club Bandolers Rugby Farners volem desitjar-vos un Bon Nadal, un Bon Fi d'Any 2010 i Millor Entrada de 2011!!!

Una abraçada a tots plegats.

divendres, 12 de novembre del 2010

Festa de la Ratafia 2010


Des del nostre club recolzem i donem suport a la Festa de la Ratafia que es porta a terme aquest cap de setmana, del 13 al 14 de Novembre, a la població dels Bandolers.


Actualment el club esta entrenant-se a Girona per tal de formar un equip per poder competir unicament com a Bandolers Rugby Farners; ens consta per part de l'Ajuntament del poble que l'Estadi de rugby SACORE de Santa Coloma Residencial estigui llest i en condicions per poder fer entrenaments i a posteriori partits. En la mateixa línia ens hagués agradat poder comptar amb el citat camp per poder haver jugat un partit de lliga o amistós aquest dia de festa major per tal de promocionar la població i l'esport del rugby per la comarca, esperem en breu poder fer-ho.


Us recordem que tan bon punt estigui llest es farà avis per totes les xarxes socials per tal de que el màxim de gent possible tingui l'oportunitat de venir a provar aquest esport que ens agermana a tots. De tota manera la web segueix essent activa i a la vostra disposició pels vostres comentaris i propostes.


Deixem un enllaç per a que pogueu visualitzar el programa de la Festa de la Ratafia 2010:

dimarts, 15 de juny del 2010

6è Torneig Senglar Rock

El dissabte 22 de Maig es va disputar a Torroella de Montgrí el 6è Rugby Rock, esdeveniment organitzat pels companys dels Senglars de Torroella, que va iniciar-se de bon mati i va durar ininterrompudament fins al vespre.

Els Bandolers Rugby Farners varem participar d’aquesta festa del Rugby en un torneig triangular conjuntament amb dos nous equips: el Banyoles i l’Arenys de Munt.

El primer partit de 20 minuts jugat contra el Banyoles va ser intens, on tot i ser més novells que els Bandolers no varen afluixar, placant i bloquejant sense por. Fruit d’aquesta insistència els Bandolers varem fer un assaig el xut del qual no va ser transformat, 5-0 pintava bé el partit. En la sacada d’inici del Banyoles o ens agafen escampats pel camp i se’ns planten a 10 metres de la línia d’assaig. Ells mateixos surten ràpid d’una melé i assagen enmig de pals. Els hi hem deixat massa fàcil. Ells sí, transformen el xut, 5-7. Després d’aquesta jugada els Bandolers ens estavellem una vegada i una altra amb atacs precipitats contra la defensa del Banyoles.


El segon partit contra l’Arenys de Munt havia de ser tot al contrari de l’anterior, calia saber jugar contra jugadors més grossos tot i que menys experimentats, la solució era senzilla, jugar a la mà ràpid fins a les ales.
De nou per excés de confiança tornem a cometre els mateixos errors, apart que la pilota no sortia tan neta dels agrupaments no passava del mig d’obertura o primer centre ja que els defensors estaven molt a sobre.
Una jugada rapida dels davanters de l’Arenys fan que aconsegueixin avançar-se al marcador 5-0.
En la sacada d’inici ens recuperen la posició i el seu mig d’obertura ens fa un estrip pel mig de la defensa assajant sota Pals, 10-0, transformen el xut, 12-0.
Finalment es juga com s’ha de jugar i amb 4 transicions amb joc de davanters, els Bandolers assagen fent córrer la pilota fins l’últim jugador de la línia de tresquarts, 12-5 ja que no es transforma el xut.
Degut al cansament de jugar els dos partits i per la tornada al mal joc, a la precipitació i a les idees poc clares, l’Arenys fa l’últim assaig deixant el marcador en el 17-5 definitiu.

Al final de l’encontre es donen les gràcies a tota la gent que va acompanyar als Bandolers i que feia molta gresca i disfrutava de la festa.

Com a punt i final, cadascú ha de pensar en com s’ha jugat i en com es pot millorar dia a dia, perquè de ganes mai en falten!

Salut i Rugby!

dissabte, 8 de maig del 2010

Inici del Campionat de Rugby Lliga


Després de la finalització del Campionat de Rugby a 15, se'ns va proposar de bon principi la oportunitat de muntar un equip de Bandolers per jugar el Campionat de Catalunya de Rugby a 13, també dit Rugby Lliga.


Per evitar que als partits fossin menys jugadors dels previstos i vista la poca experiencia que comptavem amb el joc de Rugby a 13, ens hem ajuntat amb el GEiEG i d'altres jugadors d'altres equips i que entrenat per en Nilin compten amb 1 any d'experiencia i amb el fet de quedar quarts en la competició de l'any passat, que va ser guanyada per l'equip del BUC. Com a possible fita el GEiEG intentara millor la posició de l'any anterior (quart), tot i la dificultat de conjuntar a tants jugadors d'altres equips i de diferents categories.


El Campionat de Rugby Lliga 2010 (el tercer any que es fa) tot i que hi ha 2 equips menys que l'any passat, compta amb la recuperació de la inscripció del Barça, que pot imposa major categoria a la competició.


El joc del Rugby XIII (o Rugby Lliga) té enormes diferencies amb el Rugby XV que no només es basen en el nombre de jugadors sino amb tota la jugabilitat ja que és més ràpid perquè hi ha més espais per poder trencar la línia del rival i fer assaig. També hi ha menys interrupcions i menys estona de muntatge de la melee; es veu més sovint que facin un xut endavant "a l'espai" perquè un company l'agafi i pugui assajar.
La organització del campionat feta per l'Associació Catalana de Rugby Lliga, busca la consolidació d'aquest esport a Catalunya i com a membre de la RLEF (Rugbly League European Federation) des del mes d’agost del 2008 busca disputar la primera competició internacional oficial com a sel·lecció catalana.

dijous, 4 de març del 2010

Un bon partit

El partit de diumenge contra els Teixons de la Garrotxa va servir per confirmar una línia ascendent que hem de continuar i que ens ha de servir per mantenir la concentració el que queda de temporada.

D’entrada, destacar que des dels GEiEG A van venir alguns reforços. A tots ells, moltes gràcies!

El partit va tenir tres fases molt diferenciades.

A la primera, i per variar, les marques del contrincant arribaven molt fàcilment. Els primers minuts es van començar amb l’equip fred i poc organitzat, circumstància que el rival va aprofitar per fer unes marques fàcils.
A partir de la primera meitat de la primera part els Bandolers van anar trobant el seu lloc al terreny de joc i els garrotxins ja no trencaven l’equip tan fàcilment, l’oposició que es trobaven ja era més contundent i, de mica en mica, les forces es van anar equilibrant. En aquell moment el marcador ja indicava un forat insalvable, però no per això es va deixar de jugar, ni de lluitar ni de millorar.

Finalment, el millor del partit va arribar a la segona part quan va quedar molt clar que els Bandolers creien en ells mateixos. La defensa treballava en conjunt i fent una tasca de sacrifici important, amb placatges abundants i cada vegada més baixos. La línia s’organitzava amb rapidesa i es basculava amb agilitat, de manera que la segona part va mostrar un partit radicalment diferent al de la primera. Quan els Bandolers van marcar ningú es va sorprendre perquè se sabia que la marca era justa, treballada i qüestió de temps. De fet, la sorpresa va ser que no es fessin més marques, tal i com va estar a punt de passar tan sols cinc minuts després de fer el primer assaig.

En definitiva, els Bandolers es van consolidant com a equip, els jugadors es van coneixent més sobre el terreny de joc i els resultats, que ja sabem que aquesta primera temporada no són el més important, de mica en mica reflecteixen la progressió del joc de l’equip.

Per acabar, la satisfacció de tot l’equip per el joc desplegat i la seva progressió a l’alça està més que justificada, però cal continuar apretant per mantenir aquesta dinàmica. Sense relaxar-se, sense perdre la concentració i disfrutant de cada partit com s’està fent en els últims enfrontaments.

Pim, Pam, Pum!

dimecres, 3 de març del 2010

Bandolers_GEiEG B 7 - Garrotxa 44, per fi un bon partit

El partit de diumenge contra els Teixons de la Garrotxa va servir per confirmar una línia ascendent que hem de continuar i que ens ha de servir per mantenir la concentració el que queda de temporada.
D’entrada, destacar que des dels GEiEG A van venir alguns reforços. A tots ells, moltes gràcies!
El partit va tenir tres fases molt diferenciades.

A la primera, i per variar, les marques del contrincant arribaven molt fàcilment. Els primers minuts es van començar amb l’equip fred i poc organitzat, circumstància que el rival va aprofitar per fer unes marques fàcils.

A partir de la primera meitat de la primera part els Bandolers van anar trobant el seu lloc al terreny de joc i els garrotxins ja no trencaven l’equip tan fàcilment, l’oposició que es trobaven ja era més contundent i, de mica en mica, les forces es van anar equilibrant. En aquell moment el marcador ja indicava un forat insalvable, però no per això es va deixar de jugar, ni de lluitar ni de millorar.

Finalment, el millor del partit va arribar a la segona part quan va quedar molt clar que els Bandolers creien en ells mateixos. La defensa treballava en conjunt i fent una tasca de sacrifici important, amb placatges abundants i cada vegada més baixos. La línia s’organitzava amb rapidesa i es basculava amb agilitat, de manera que la segona part va mostrar un partit radicalment diferent al de la primera. Quan els Bandolers van marcar ningú es va sorprendre perquè se sabia que la marca era justa, treballada i qüestió de temps. De fet, la sorpresa va ser que no es fessin més marques, tal i com va estar a punt de passar tan sols cinc minuts després de fer el primer assaig.

En definitiva, els Bandolers es van consolidant com a equip, els jugadors es van coneixent més sobre el terreny de joc i els resultats, que ja sabem que aquesta primera temporada no són el més important, de mica en mica reflecteixen la progressió del joc de l’equip.

Per acabar, la satisfacció de tot l’equip per el joc desplegat i la seva progressió a l’alça està més que justificada, però cal continuar apretant per mantenir aquesta dinàmica. Sense relaxar-se, sense perdre la concentració i disfrutant de cada partit com s’està fent en els últims enfrontaments.

Pim, Pam, Pim, Pam... Pum!

dimecres, 24 de febrer del 2010

Desplaçament amb bon regust de boca

El diumenge 21 de Febrer els Bandolers ens vam desplaçar a Sitges on ens esperava el segon desplaçament més llarg de la temporada. A la convocatòria s’hi van agrupar tan sols tretze jugadors, de manera que tot feia preveure un altre partit dur, sobretot a nivell psicològic. Aquesta inferioritat numèrica, a més, va acabar repercutint de forma decisiva en el resultat, ja que en el cas d’haver estat quinze jugadors podríem estar parlant no només d’un marcador diferent, sinó d’un signe del partit també diferent.


L’estratègia de joc es va centrar en mantenir tots els jugadors de la línia i sacrificar dos membres de la davantera, cosa que va fer que al minut dos (encara que no de principi) ja s’hagués de decidir de fer totes les melés pactades. El joc va ser intens i ràpid durant els vuitanta minuts i es va aconseguir un grau de concentració i intensitat defensiva que es va notar en els molts placatges que es van poder veure, i fets com ara que la primera marca de l’equip rival no va arribar fins al minut 20 de la primera part.

Diverses vegades varem trepitjar la zona de vint-i-dos contrària i hi havia la sensació que es podrien haver fet més marques. Tampoc el Sitges marcava amb la facilitat que s’ha vist en altres partits i, en conclusió, es pot dir que el partit que s’hagués jugat en igualtat numèrica hagués pogut ser ben diferent.

Com a fet important del matx hi ha el fet que s’aconseguís marcar i desbancar anímicament el fantasma que els Bandolers tenen poca capacitat ofensiva. Fer aquesta marca, encara que es perdés el partit, és el primer pas d’una progressió que sens dubte portarà els Bandolers a afrontar els partits amb un altre ànim. Aquesta marca ens demostra que tot i perdre si l’equip lluita per cada pilota amb concentració pot fer-ne més.

Altres factors del partit a tenir en compte són el fluix arbitratge que ens vam trobar i que va haver-hi moments en què va fer perillar l’estat d’ànim de l’equip. Afortunadament, aquest fet no va passar.

Per acabar, i per entrar al terreny de l’anècdota, mencionar la sensació estranya de jugar en un cap de sorra de platja. Una experiència nova per a molts i que, llevat d’algunes regirades de turmell o de que vam acabar el partit pràcticament arrebossats, no va tenir més transcendència. També la parada extra que vam haver de fer en el camí de tornada per culpa d’un del mig melé de l’equip i, en general, la bona atmosfera que es respirava (no literalment) durant el viatge de tornada en què tothom estava convençut d’haver jugar al límit de les seves possibilitats i de que potser aquest serà el principi d’una ratxa anímica ascendent.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Desplaçament amb bon gust de boca


El diumenge 21 els Bandolers ens vam desplaçar a Sitges on ens esperava el segon desplaçament més llarg de la temporada. A la convocatòria s’hi van agrupar tan sols tretze jugadors, de manera que tot feia preveure un altre partit dur, sobretot a nivell psicològic. Aquesta inferioritat numèrica, a més, va acabar repercutint de forma decisiva en el resultat, ja que en el cas d’haver estat quinze jugadors podríem estar parlant no només d’un marcador diferent, sinó d’un signe del partit també diferent.

L’estratègia de joc es va centrar en mantenir tots els jugadors de la línia i sacrificar dos membres de la davantera, cosa que va fer que al minut dos (encara que no de principi) ja s’hagués de decidir de fer totes les melés pactades. El joc va ser intens i ràpid durant els vuitanta minuts i es va aconseguir un grau de concentració i intensitat defensiva que es va notar en els molts placatges que es van poder veure i fets com ara que la primera marca de l’equip rival no va arribar fins ben entrada la primera part.

Diverses vegades es va trepitjar la zona de vint-i-dos contrària i hi havia la sensació que es podrien haver fet més marques. Tampoc el Sitges marcava amb la facilitat que s’ha vist en altres partits i, en conclusió, es pot dir que el partit que s’hagués jugat en igualtat numèrica hagués pogut ser ben diferent.

Com a fet important del matx hi ha el fet que s’aconseguís marcar i desbancar anímicament el fantasma que els Bandolers tenen poca capacitat ofensiva. Fer aquesta marca, encara que es perdés el partit, és el primer pas d’una progressió que sens dubte portarà els Bandolers a afrontar els partits amb un altre ànim.

Altres factors del partit a tenir en compte són el fluix arbitratge que ens vam trobar i que va haver-hi moments en què va fer perillar l’estat d’ànim de l’equip. Afortunadament, aquest fet no va passar.

Per acabar, i per entrar al terreny de l’anècdota, mencionar la sensació estranya de jugar en un cap de sorra de platja. Una experiència nova per a molts i que, llevat d’alguns accidents de turmell o de que vam acabar el partit pràcticament arrebossats, no va tenir més transcendència. També la parada extra que vam haver de fer en el camí de tornada per culpa d’un dels obertures de l’equip i, en general, la bona atmosfera que es respirava (no literalment) durant el viatge de tornada en què tothom estava convençut d’haver jugar al límit de les seves possibilitats i de que potser aquest serà el principi d’una ratxa anímica ascendent.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Crònica d’un partit que havia de ser diferent

El desplaçament a Reus va deixar mal gust de boca a molts. Vam perdre, i de força punts, però el pitjor no va ser això. El pitjor va ser que en una convocatòria tan important com aquesta només hi van assistir 14 dels 30 jugadors de l’equip. Tothom tindrà la seva excusa i explicació més o menys convincent (no cal entrar en casos ni situacions particulars), però el cas és que érem catorze i se’ns van menjar amb patates.

El partit va desenvolupar-se a una temperatura baixa i amb un vent que no va parar de molestar. Les condicions meteorològiques, però, no han de ser excusa. Ens van marcar el primer punt abans dels primer cinc minuts i el resultat no reflecteix la lluita que hi va haver sobre el camp, perquè de nassos, de patacades, de placatges, de temperament i de lluita n’hi va haver fins a l’últim minut. Que som més dolents, per tant, tampoc és excusa.

Pel que fa a entrega, és la història de cada partit: juguem fort, juguem tan bé com sabem, però els nervis d’uns, la inexperiència dels altres, i el fet que som un equip de nivell tècnic i físic irregular fan que no sempre puguem encadenar les jugades de la manera que voldríem. Això sí, s’intenta al màxim, i això no es pot discutir perquè si en una cosa ha millorat l’equip ha estat en la capacitat de parlar els uns amb els altres al camp, sense els nervis de fa uns partits, sense els crits ni les susceptibilitats d’abans, amb calma però amb intensitat.

Pel que fa al resultat, tampoc seria just dir que si haguéssim estat quinze no haguéssim perdut, perquè el Reus jugava a casa i està clar que ens porten una mica d’avantatge en qüestions d’experiència. Però res d’això no treu que el pitjor del partit va ser la manca de capacitat de l’equip de convocar 15 jugadors. Es van trobar a faltar els jugadors, i no només els que no podien haver jugat. Lesionats o no, podíem haver estat més acompanyant l’equip encara que només fos a donar suport, per animar, per donar sensació d’equip, per corregir alguna situació des de la banda o, almenys, per comentar la jugada un cop acabat el partit. És clar que era un desplaçament llarg, però no és en aquestes situacions on s’ha de donar més el ‘callo’?

I ara anem per la moralina de la història: Som o no un equip de rugby? Estem o no estem pels colors? En definitiva, som un equip perquè ens hem compromès individualment, no? La conclusió a la qual vam anar arribant el diumenge, uns abans i d’altres més tard, és que només hi ha una sortida al moment que viuen els Bandolers. I aquesta passa per repescar la il·lusió i el comprimís de principis de temporada. Si no ho fem, no anirem enlloc.

divendres, 5 de febrer del 2010

Suspès el derbi gironí de tercera catalana de rugby

El partit, que havia d’enfrontar els Bandolers Rugby Farners i els Teixons de la Garrotxa, s’ha suspès degut a la impracticabilitat del terreny de joc


El derbi gironí  de tercera divisió catalana de rugby que s’havia de jugar demà dissabte i que havia d’enfrontar els Bandolers Rugby Farners i els Teixons de la Garrotxa s’ha suspès degut a les condicions d’impracticabilitat en què es troba el terreny de joc després de les pluges dels darrers dies. 
Els partits que juguen els Bandolers com a locals es disputen al camp del GEIEG a Palau, mentre el Club està a l’espera del terreny de joc amb el qual s’ha compromès l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Primer assaig Bandolers Rugby Farners

Assaig transformat per en Metal, en el primer partit oficial dels Bandolers contra el calella amb el resultat de 16 - 0

dimecres, 27 de gener del 2010

Santboiana Vs Bandolers, Una lliçó gratis

El partit de diumenge contra la Santboiana va ser un bany intensiu en aigua freda per als Bandolers.
D’entrada, el partit es va afrontar amb un home menys, fet que se suma a la teòrica (i pràctica) superioritat dels de Sant Boi.
El resultat va ser dur d’assimilar, i més després del bon partit i del bon resultat de la setmana anterior. Malgrat tot, i al marge del marcador, els Bandolers vam sortir del matx amb algunes lliçons apreses i algunes consignes que hem de recordar de cara al futur.
Per un moment, oblidem el resultat i mirem l’actitud de l’equip. En cap moment es va perdre la cara a l’adversari, tot i saber que eren qui eren i tot i com estava anant el partit. La lliçó de l’orgull i de l’esportivitat ningú ens l’ha d’ensenyar perquè la sabem de sobres.
Mai es va deixar de lluitar i, en tot cas, som nosaltres mateixos els que ens hem de recordar que l’orgull bandoler és la nostra principal arma i que no som dels que baixen els braços ni perden la cara a l’adversari fins al minut vuitanta.
Cal dir que el partit es va desenvolupar, en general, en molt bons termes i amb esportivitat per davant de tot durant els tres temps. La Santboiana va fer el seu paper i nosaltres el nostre. Vam jugar dur i ens vam buidar al camp, però els contrincants en sabien molt i van desplegar les seves armes en una lliçó que ens ha de servir per tenir present que ens queda molt per aprendre, però que a l’altra banda de la moneda hi ha el fet que cada dia en sabem més.
L’organització defensiva que havíem treballat durant la setmana es va posar en pràctica en diverses ocasions i, malauradament, no vam tenir massa ocasió de posar en pràctica les armes ofensives. Tot i així, la conclusió és que nosaltres vam aprendre molt més del partit que no pas la Santboiana, per dur que sigui, i ara cadascú ha d’assimilar-lo a la seva manera.


Finalment, una valoració respecte el resultat. Els Bandolers som un equip nou i modest, i vam jugar contra el millor equip del grup, els més veterans i els tècnicament més entrenats. Per tant, s’arriba a la conclusió que aquest serà el pitjor marcador possible. A partir d’aquí els límits estan fixats i només queda espai per la millora.

Ànims Bandolers! El diumenge ens van regalar una lliçó de rugbi, i hem de demostrar que estem preparats per aprofitar-la!

PIM, PAM, PUM BANDOLERS AMUNT!

dissabte, 23 de gener del 2010

Previa UE Santboiana - Bandolers_GEiEG "B"


Aquest diumenge a les 12h visitem la totpoderosa Santboiana, un equip plagat de gent molt i molt experimentada i que varen oferir un joc molt superior en el partit d'anada.


Hem de jugar concentrats i no deixar que facin el seu joc, potser en saben més però per ganes i coratge no ens guanyaran pas!

Els hem de demostrar el que hem aprés i del que som capaços!

Tots a una!!! Pim Pam Pum...

Pels que vulguin saber cap a on cau el camp podeu veure-ho en aquest enllaç:


Mostra un mapa més gran

dimarts, 19 de gener del 2010

Els Bandolers aconsegueixen la segona victòria de la temporada (5-0)



Els Bandolers van aconseguir la segona victòria de la temporada en un partit que van merèixer guanyar per un marcador molt més ampli.

El partit va començar amb molta igualtat i amb moltes imprecisions per part dels dos equips, però a partir dels quinze minuts l’equip bandoler va tancar el conjunt visitant dins de la seva zona de 22 i va gaudir de múltiples ocasions per anotar, arribant a estar centímetres de la línia de marca durant molts moments, però fruit de la bona defensa del conjunt maresmenc i de la precipitació per les ganes d’anotar en algunes ocasions no van aconseguir plasmar el seu domini abassegador al marcador i s’arribava al descans amb el marcador inicial de 0 a 0.

La segona part va començar amb la mateixa tònica, amb la davantera de l’equip local guanyant metres i ocupant el camp contrari, però sense aconseguir creuar la línia de marca contrària. En aquesta segona part els Bandolers van millorar molt en les fases de conquesta, cosa que va fer que guanyessin la majoria de les seves touches i melées, cosa que permetia muntar la plataforma perquè la línia pogués moure la pilota.

En aquest període la davantera local va aconseguir muntar mauls que guanyaven molts de metres i si no van aconseguir cap marca fruit d’aquesta empenta va ser perquè en moltes ocasions l’equip visitant enfonsava els paquets sense que l’àrbitre semblés adonar-se’n, cosa que va fer que el partit s’embrutís una mica.
Però a meitat de la segona part, una bona jugada de la línia després de diferents fases de davantera va permetre que en Ricard Sitjà creués la línia per anotar la marca que acabaria sent definitiva.

Ja en els darrers minuts i amb el marcador en contra el Calella va prémer l’accelerador i en una bona jugada dels tres quarts podien haver anotat una marca, però la bona defensa dels locals ho va impedir. A partir d’aquí, els Bandolers es van apoderar de la pilota fins que l’àrbitre va xiular el final del partit.

Així doncs, gran victòria dels Bandolers, tot i que s’han de millorar aspectes, com per exemple les fases de conquesta i sobretot transformar les oportunitats quan s’està tan a prop de la zona de marca, ja que si s’haguessin anotat algues d’aquestes la victòria hagués estat molt més àmplia i no s’hauria patit tant en els darrers minuts.

I la setmana vinent visita al Baldiri Aleu, el mític camp de la UE Santboiana, el club degà del rugby estatal, un equip farcit de veterans, molts dels quals han jugat a la selecció espanyola, un partit difícil on els Bandolers han de seguir demostrant la millora en el seu joc, jugar amb el cap ben alt i fer un bon paper.





Aqui teniu l'album que en Carlos Janer ha fet del partit, fotos impressionants!!!
http://picasaweb.google.com/robafum/Rugby?authkey=Gv1sRgCInF0KqG5P_JGw&feat=email##

divendres, 15 de gener del 2010

Previa Bandolers_GEiEG B - Calella



Inici de la segona volta de la lliga de Tercera Catalana amb el partit contra el Calella, aquest cop juguem a casa, ostres com en l'anada!


Després de l'aplaçament del partit a Reus per qüestions meteorologiques i d'una setmana molt freda tornem a ser-hi, pels que tinguin mono de rugby, pels que vulguin xupetons o pels que no els vulguin hem de ser una pinya, un equip de gent disposada a sacrificar-se pel company i donar-ho tot per la glòria!!!

Pim Pam Pum Bandolers Amunt!!!

... i visca les Pubilles!!!

dimarts, 5 de gener del 2010

Previa partit 9ª Jornada Tercera Catalana





Primer desplaçament de l'any 2010 després de les festes nadalenques i ens trobem amb el Reus Deportiu, un equip que combinat amb el Rugby Valls unixen l'experiencia i la juventut de la gent de comarques tarragonines o de l'Alt Camp...

Ha d'arribar la 2ª victoria de la temporada i ha de ser a Reus!!!