dimecres, 24 de febrer del 2010

Desplaçament amb bon regust de boca

El diumenge 21 de Febrer els Bandolers ens vam desplaçar a Sitges on ens esperava el segon desplaçament més llarg de la temporada. A la convocatòria s’hi van agrupar tan sols tretze jugadors, de manera que tot feia preveure un altre partit dur, sobretot a nivell psicològic. Aquesta inferioritat numèrica, a més, va acabar repercutint de forma decisiva en el resultat, ja que en el cas d’haver estat quinze jugadors podríem estar parlant no només d’un marcador diferent, sinó d’un signe del partit també diferent.


L’estratègia de joc es va centrar en mantenir tots els jugadors de la línia i sacrificar dos membres de la davantera, cosa que va fer que al minut dos (encara que no de principi) ja s’hagués de decidir de fer totes les melés pactades. El joc va ser intens i ràpid durant els vuitanta minuts i es va aconseguir un grau de concentració i intensitat defensiva que es va notar en els molts placatges que es van poder veure, i fets com ara que la primera marca de l’equip rival no va arribar fins al minut 20 de la primera part.

Diverses vegades varem trepitjar la zona de vint-i-dos contrària i hi havia la sensació que es podrien haver fet més marques. Tampoc el Sitges marcava amb la facilitat que s’ha vist en altres partits i, en conclusió, es pot dir que el partit que s’hagués jugat en igualtat numèrica hagués pogut ser ben diferent.

Com a fet important del matx hi ha el fet que s’aconseguís marcar i desbancar anímicament el fantasma que els Bandolers tenen poca capacitat ofensiva. Fer aquesta marca, encara que es perdés el partit, és el primer pas d’una progressió que sens dubte portarà els Bandolers a afrontar els partits amb un altre ànim. Aquesta marca ens demostra que tot i perdre si l’equip lluita per cada pilota amb concentració pot fer-ne més.

Altres factors del partit a tenir en compte són el fluix arbitratge que ens vam trobar i que va haver-hi moments en què va fer perillar l’estat d’ànim de l’equip. Afortunadament, aquest fet no va passar.

Per acabar, i per entrar al terreny de l’anècdota, mencionar la sensació estranya de jugar en un cap de sorra de platja. Una experiència nova per a molts i que, llevat d’algunes regirades de turmell o de que vam acabar el partit pràcticament arrebossats, no va tenir més transcendència. També la parada extra que vam haver de fer en el camí de tornada per culpa d’un del mig melé de l’equip i, en general, la bona atmosfera que es respirava (no literalment) durant el viatge de tornada en què tothom estava convençut d’haver jugar al límit de les seves possibilitats i de que potser aquest serà el principi d’una ratxa anímica ascendent.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Desplaçament amb bon gust de boca


El diumenge 21 els Bandolers ens vam desplaçar a Sitges on ens esperava el segon desplaçament més llarg de la temporada. A la convocatòria s’hi van agrupar tan sols tretze jugadors, de manera que tot feia preveure un altre partit dur, sobretot a nivell psicològic. Aquesta inferioritat numèrica, a més, va acabar repercutint de forma decisiva en el resultat, ja que en el cas d’haver estat quinze jugadors podríem estar parlant no només d’un marcador diferent, sinó d’un signe del partit també diferent.

L’estratègia de joc es va centrar en mantenir tots els jugadors de la línia i sacrificar dos membres de la davantera, cosa que va fer que al minut dos (encara que no de principi) ja s’hagués de decidir de fer totes les melés pactades. El joc va ser intens i ràpid durant els vuitanta minuts i es va aconseguir un grau de concentració i intensitat defensiva que es va notar en els molts placatges que es van poder veure i fets com ara que la primera marca de l’equip rival no va arribar fins ben entrada la primera part.

Diverses vegades es va trepitjar la zona de vint-i-dos contrària i hi havia la sensació que es podrien haver fet més marques. Tampoc el Sitges marcava amb la facilitat que s’ha vist en altres partits i, en conclusió, es pot dir que el partit que s’hagués jugat en igualtat numèrica hagués pogut ser ben diferent.

Com a fet important del matx hi ha el fet que s’aconseguís marcar i desbancar anímicament el fantasma que els Bandolers tenen poca capacitat ofensiva. Fer aquesta marca, encara que es perdés el partit, és el primer pas d’una progressió que sens dubte portarà els Bandolers a afrontar els partits amb un altre ànim.

Altres factors del partit a tenir en compte són el fluix arbitratge que ens vam trobar i que va haver-hi moments en què va fer perillar l’estat d’ànim de l’equip. Afortunadament, aquest fet no va passar.

Per acabar, i per entrar al terreny de l’anècdota, mencionar la sensació estranya de jugar en un cap de sorra de platja. Una experiència nova per a molts i que, llevat d’alguns accidents de turmell o de que vam acabar el partit pràcticament arrebossats, no va tenir més transcendència. També la parada extra que vam haver de fer en el camí de tornada per culpa d’un dels obertures de l’equip i, en general, la bona atmosfera que es respirava (no literalment) durant el viatge de tornada en què tothom estava convençut d’haver jugar al límit de les seves possibilitats i de que potser aquest serà el principi d’una ratxa anímica ascendent.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Crònica d’un partit que havia de ser diferent

El desplaçament a Reus va deixar mal gust de boca a molts. Vam perdre, i de força punts, però el pitjor no va ser això. El pitjor va ser que en una convocatòria tan important com aquesta només hi van assistir 14 dels 30 jugadors de l’equip. Tothom tindrà la seva excusa i explicació més o menys convincent (no cal entrar en casos ni situacions particulars), però el cas és que érem catorze i se’ns van menjar amb patates.

El partit va desenvolupar-se a una temperatura baixa i amb un vent que no va parar de molestar. Les condicions meteorològiques, però, no han de ser excusa. Ens van marcar el primer punt abans dels primer cinc minuts i el resultat no reflecteix la lluita que hi va haver sobre el camp, perquè de nassos, de patacades, de placatges, de temperament i de lluita n’hi va haver fins a l’últim minut. Que som més dolents, per tant, tampoc és excusa.

Pel que fa a entrega, és la història de cada partit: juguem fort, juguem tan bé com sabem, però els nervis d’uns, la inexperiència dels altres, i el fet que som un equip de nivell tècnic i físic irregular fan que no sempre puguem encadenar les jugades de la manera que voldríem. Això sí, s’intenta al màxim, i això no es pot discutir perquè si en una cosa ha millorat l’equip ha estat en la capacitat de parlar els uns amb els altres al camp, sense els nervis de fa uns partits, sense els crits ni les susceptibilitats d’abans, amb calma però amb intensitat.

Pel que fa al resultat, tampoc seria just dir que si haguéssim estat quinze no haguéssim perdut, perquè el Reus jugava a casa i està clar que ens porten una mica d’avantatge en qüestions d’experiència. Però res d’això no treu que el pitjor del partit va ser la manca de capacitat de l’equip de convocar 15 jugadors. Es van trobar a faltar els jugadors, i no només els que no podien haver jugat. Lesionats o no, podíem haver estat més acompanyant l’equip encara que només fos a donar suport, per animar, per donar sensació d’equip, per corregir alguna situació des de la banda o, almenys, per comentar la jugada un cop acabat el partit. És clar que era un desplaçament llarg, però no és en aquestes situacions on s’ha de donar més el ‘callo’?

I ara anem per la moralina de la història: Som o no un equip de rugby? Estem o no estem pels colors? En definitiva, som un equip perquè ens hem compromès individualment, no? La conclusió a la qual vam anar arribant el diumenge, uns abans i d’altres més tard, és que només hi ha una sortida al moment que viuen els Bandolers. I aquesta passa per repescar la il·lusió i el comprimís de principis de temporada. Si no ho fem, no anirem enlloc.

divendres, 5 de febrer del 2010

Suspès el derbi gironí de tercera catalana de rugby

El partit, que havia d’enfrontar els Bandolers Rugby Farners i els Teixons de la Garrotxa, s’ha suspès degut a la impracticabilitat del terreny de joc


El derbi gironí  de tercera divisió catalana de rugby que s’havia de jugar demà dissabte i que havia d’enfrontar els Bandolers Rugby Farners i els Teixons de la Garrotxa s’ha suspès degut a les condicions d’impracticabilitat en què es troba el terreny de joc després de les pluges dels darrers dies. 
Els partits que juguen els Bandolers com a locals es disputen al camp del GEIEG a Palau, mentre el Club està a l’espera del terreny de joc amb el qual s’ha compromès l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Primer assaig Bandolers Rugby Farners

Assaig transformat per en Metal, en el primer partit oficial dels Bandolers contra el calella amb el resultat de 16 - 0