dijous, 24 de desembre del 2009

Nadal 2009



Bon dia a tots,

Els Bandolers us volem desitjar de tot cor que passeu un Bon Nadal, un Bon Fi d'Any i millor principi d'Any Nou 2010.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Viatge a Martorell amb 14 bandolers

El partit de dissabte contra el Martorell va tenir dues vessants oposades. La primera, la negativa, es resumeix en el resultat. Un nou marcador ampli per al rival darrera el qual s’hi amaguen diferents factors com ara que a la convocatòria tan sols hi van acudir catorze jugadors.
Els Bandolers continuen patint problemes ‘logístics’ per agrupar prou jugadors als partits. Ja sigui per lesions, per treball o, en alguns casos, per falta de compromís real, continuem afrontant els partits sense garanties de canvis, amb tot el que això implica. El partit, a sobre, el vam acabar tretze jugadors (dotze més un, vaja) per lesió de’n Nilín, del primer equip del GEIEG, que havia vingut a donar suport. Finalment, molts jugadors es van estrenar en posicions en les quals no havien jugat mai per falta de davanters, cosa que també dificulta l’entesa a nivell tàctic amb els companys.
El desenvolupament del partit va ser l’esperat davant d’un equip que ja té anys de rodatge. Van jugar amb intel•ligència, buscant els espais que per força deixàvem i, malgrat tot, no van aconseguir un resultat tan abultat com el del Garrotxa. I aquí podria ser que comencessin les bones notícies pels Bandolers.
En acabar el partit, i malgrat el resultat, es palpava un cert optimisme en el vestidor perquè hi havia la sensació generalitzada que s’havia jugat de forma consistent, més dura, tàcticament més organitzada que en altres ocasions, que el rival no ho havia tingut tan fàcil per marcar, que la moral de l’equip no havia patit alts i baixos durant el partit i que, en definitiva, acabàvem de fer un dels millors partits del que portem de temporada. Malgrat ser menys jugadors, malgrat jugar en posicions que no coneixíem, malgrat que ells eren més experimentats... malgrat tot això, l’equip pot estar content del partit que va jugar placant bé, basculant, obrint joc cap els ales, atacant sense complexes i, en alguna ocasió, amb l’equip contrari tancat a la seva zona de vint-i-dos. Ens va faltar un pel més de coordinació, d’agressivitat i, sobretot, creure’ns que podíem arribar a la línia de marca. Això, si voleu, ho podem deixar per al proper partit.
El diumenge que ve, tots a ‘sac’ amb l’equip. Hem de menjar-nos els torrons pensant que hem fet una bona primera volta per ser un equip novell, sense experiència i encara en formació. Però de cara a la segona meitat de la lliga, tenim el deure moral de millorar el que hem fet, i això vol dir córrer més, placar més, entrenar més, jugar millor i passar-nos-ho més bé.

PIM, PAM, PUM PUBILLES AMUUUUUNT!!!

divendres, 11 de desembre del 2009

Garrotxa 83 - Bandolers 0, una lliçó més apresa

Els Bandolers van anar el dia 5 de desembre fins al camp dels Teixons de la Garrotxa per jugar el partit que es va haver d’aplaçar per les Fires de Girona a causa de la pluja.

Durant la pretemporada ens havíem enfrontat als Teixons (al torneig de Festa Major d’Olot), i en l’atmosfera del vestidor hi havia els ànims de demostrar el que hem après durant els darrers mesos.

Al camp va seguir el mateix guió que els darrers enfrontaments i, malgrat que sí que s’ha notat una millora substancial en aspectes del joc com la melé o el posicionament defensiu, això encara no va ser suficient com per encarar el partit cap a la victòria.

Les fases de concentració intensa es van anar succeïnt amb les de descoordinació defensiva. Altres factors com les nombroses lesions no van ajudar massa. Alguns jugadors van entrar al terreny de joc en males condicions físiques (costipats, amb cops...) i d’altres en varen sortir amb cops importants i lesions destacades al coll, muscles, braços... Tothom va fer el que va poder, i els resultats ja aniran arribant.

Com a factors positius, la consciència que cada vegada és més clara que l’assistència als entrenaments és vital i condició indispensable per aconseguir primer marcar, i més tard guanyar. En segon terme, sabem que el nostre joc comença a partir de placar al contrari, primer cal defensar bé per poder atacar bé, pas a pas!


PIM – PAM – PUM BANDOLERS AMUUUUUNT!

dimecres, 2 de desembre del 2009

Una derrota amb missatge...

El partit contra el CEU va acabar en una nova derrota. Novament el resultat abultat no reflexa el desenvolupament del partit, sinó que és el resultat només d’un dels seus aspectes. Anem a pams:
El partit va començar, per primera vegada en unes quantes jornades, amb jugadors suficients per poder fer fins a cinc canvis durant el matx. La convocatòria va tenir èxit i molts jugadors, que fins ara no podien venir als partits per compromisos personals, malalties o lesions, van incorporar-se de nou. El nivell de concentració va ser d’entrada força alt i no vàrem rebre cap marca en els primers 10 minuts de joc, com a vegades ha passat.

Tot i així, el CEU va fer un joc molt bàsic obrint a la línia on hi tenien jugadors amb molt bona forma física que sabien aprofitar la descoordinació i els forats en la defensa de la línia, de manera que les marques van ser inevitables.
A la segona part es van poder fer cinc canvis, però la tònica va ser força similar. La superioritat del CEU a nivell físic i tàctic va marcar el partit i, per tant, la seva victòria va ser merescuda.

El que no va ser tan just va ser la quantitat de punts que ens van fer, que responen a una manca de concentració i de comunicació nostre en determinats moments molt puntuals del joc que trencaven la línia de defensa, tant dels davanters com dels tres-quarts. És aquí és on cal estar atent!
El partit va tenir algunes fases defensives i ofensives que els Bandolers van jugar amb molta intensitat, amb bona concentració i en les quals semblava possible jugar de tu a tu al CEU. En d’altres moments però, la concentració baixava i era quan ens feien les marques més fàcils.

Quin és el missatge del partit? El missatge amb el que cal quedar-se és que som novells a la competició, però no per això s’ha de donar res per perdut. Al contrari, ha quedat demostrat que amb un nivell de concentració alt i amb una intensitat física i mental alta en el joc podem plantar cara davant qualsevol equip. De fet, de fases bones en què hem controlat el joc n’hem tingut a tots els partits, però han estat curtes, hem d’aconseguir jugar d’aquesta manera durant 80 minuts seguits.
Per altra banda, dos factors positius més: es constata que a cada partit millorem en la posició al camp, i per fi vàrem estrenar l’equipament oficial Bandoler!

PIM, PAM, PUM BANDOLERS AMUNT!!