dimarts, 24 de novembre del 2009

Una derrota amb lliçó

El partit de dissabte va tenir dues fases molt marcades. En la primera fase (primera part i principis de la segona), l’equip va aguantar la concentració i l’entrada en joc sense rebre cap marca fins ben entrada la primera part. La igualtat sobre el terreny de joc semblava possible i fins i tot quan el Químics ja havien marcat per primera vegada, semblava possible igualar el partit. S’hi creia i això es notava fins a tal punt que en diverses ocasions es va treballar dintre de la zona de 22 rival, a pocs metres de realitzar una marca.
La jugada clau del partit va ser quan, cap al final de la primera part, a pocs metres de la seva línia de marca i amb un Químics replegat sobre sí mateix, es va perdre la pilota i en la mateixa jugada ens van marcar. Aquest punt va ser dur psicològicament i va marcar un abans i un després per la resta del partit.
Malgrat això, durant l’inici de la segona part es va continuar creient amb les possibilitats i novament es lluitava per la remuntada o, si més no, per no marxar del camp de la Teixonera amb les mans buides.
Una sèrie de dues marques consecutives en jugades d’obertura en les quals l’equip no va balancejar bé i va deixar espais van acabar de sentenciar un partit que podria haver estat molt diferent.
Les circumstàncies que es poden mencionar són que novament l’equip es va desplaçar amb els efectius justos i mermats. La bona notícia és que per aquest partit es van recuperar alguns jugadors i la dolenta és que d’altres continuen absents per lesió.
També cal dir que dues de les cinc marques que va fer el Químics es van produir després d’errors de l’àrbitre, que va mostrar un bon tarannà al llarg del partit, però que en alguna ocasió es va ‘menjar’ alguna situació (que no es llegeixi aquí, de cap manera, que això va ser de forma conscient ni malintencionada!).
Al final del matx l’equip en va treure algunes conclusions que poden ajudar a encarar millor el que queda de primera volta i la segona:
a) Ens cal més mentalitat d’equip i això, com ja s’ha apuntat, s’aconsegueix amb compromís de tothom i assistència als entrenaments
b) Cal incidir en una coordinació tàctica més gran
c) Cal treballar la forma física
d) Els partits els guanyem o perdem nosaltres, com a equip i sense excuses.

El primer desplaçament dels bandolers es va saldar amb una derrota, però tots sabem que tenim el potencial per no ser la maria del grup. Hem de jugar de cares i sense baixar els braços.

PIM, PAM, PUM BANDOLERS AMUNT!!!!

Video de la primera marca dels Bandolers al Campionat de Lliga de Tercera Catalana.

http://www.youtube.com/watch?v=rxqPiCrjt4k&feature=player_embedded

dimarts, 17 de novembre del 2009

Bandolers 5 - Sitges 63, els números no ho diuen tot

El diumenge els Bandolers van jugar un dels partits més durs i complicats del que portem de temporada. El desenvolupament del joc va estar marcat de sortida pel fet que no es va aconseguir alinear quinze jugadors i es va haver d’afrontar el partit amb catorze. A més a més, alguns d’aquests estaven lesionats o amb l’amenaça de la lesió.

Per tant, el que menys va importar va ser el resultat, sinó que allò que cal destacar va ser l’actitud dels Bandolers que no van baixar els braços durant els 80 minuts (i molt menys al tercer temps!).

La primera marca del Sitges no va tardar a arribar. La davantera dels Bandolers era tan o més forta que la seva i els contraris se’n van adonar. Per contra, el jugador que faltava es va sacrificar a la línia i es va jugar tot el partit amb un arrier que constantment es veia obligat a donar suport a les ales per suplir la mancança del quinzè jugador. El Sitges es va adonar d’aquesta circumstància i va jugar tot el partit a obrir a la línia on la superioritat numèrica era evident. Els Bandolers eren un menys i el Sitges ho va aprofitar amb intel•ligència.

Per altra banda, molts jugadors van jugar en posicions que no els eren habituals, i aquesta manca de costum també es va notar en la descoordinació durant les fases del joc.

Malgrat tot, el resultat del partit no mostra una dada important: l’actitud dels Bandolers va ser en tot moment de plantar cara i, sabent que en qualsevol moment podia arribar una marca en contra, tampoc es va arronsar a l’hora de llançar-se a l’atac. D’aquí que s’aconseguís una marca de l’Ivan que es va celebrar gairebé com una victòria. Perquè per als que estaven al camp, ho era. Una altra dada que no mostra el resultat són les incomptables vegades que es va fer una feina de contenció dintre de la línia de vint-i-dos i que no van acabar en marca.

Com a fet negatiu, i fins i tot antiesportiu, cal mencionar l’expulsió del número 21 del Sitges que, en una situació de superioritat numèrica i de resultat, es va dedicar a provocar, fent mofa i faltant al respecte al contrari. Al final, però, va caure en el seu propi error i va cometre una jugada antiesportiva que li va costar la targeta vermella i l’expulsió.

El diumenge no hi havia tots els jugadors necessaris i tots sabem quines són les nostres limitacions tècniques, però sobre la taula hi vàrem jugar la carta dels collons, i això no ens ho discutirà mai ningú.

Pim Pam Pum Bandolers Amuuuuunt!!!