dimarts, 17 de novembre de 2009

Bandolers 5 - Sitges 63, els números no ho diuen tot

El diumenge els Bandolers van jugar un dels partits més durs i complicats del que portem de temporada. El desenvolupament del joc va estar marcat de sortida pel fet que no es va aconseguir alinear quinze jugadors i es va haver d’afrontar el partit amb catorze. A més a més, alguns d’aquests estaven lesionats o amb l’amenaça de la lesió.

Per tant, el que menys va importar va ser el resultat, sinó que allò que cal destacar va ser l’actitud dels Bandolers que no van baixar els braços durant els 80 minuts (i molt menys al tercer temps!).

La primera marca del Sitges no va tardar a arribar. La davantera dels Bandolers era tan o més forta que la seva i els contraris se’n van adonar. Per contra, el jugador que faltava es va sacrificar a la línia i es va jugar tot el partit amb un arrier que constantment es veia obligat a donar suport a les ales per suplir la mancança del quinzè jugador. El Sitges es va adonar d’aquesta circumstància i va jugar tot el partit a obrir a la línia on la superioritat numèrica era evident. Els Bandolers eren un menys i el Sitges ho va aprofitar amb intel•ligència.

Per altra banda, molts jugadors van jugar en posicions que no els eren habituals, i aquesta manca de costum també es va notar en la descoordinació durant les fases del joc.

Malgrat tot, el resultat del partit no mostra una dada important: l’actitud dels Bandolers va ser en tot moment de plantar cara i, sabent que en qualsevol moment podia arribar una marca en contra, tampoc es va arronsar a l’hora de llançar-se a l’atac. D’aquí que s’aconseguís una marca de l’Ivan que es va celebrar gairebé com una victòria. Perquè per als que estaven al camp, ho era. Una altra dada que no mostra el resultat són les incomptables vegades que es va fer una feina de contenció dintre de la línia de vint-i-dos i que no van acabar en marca.

Com a fet negatiu, i fins i tot antiesportiu, cal mencionar l’expulsió del número 21 del Sitges que, en una situació de superioritat numèrica i de resultat, es va dedicar a provocar, fent mofa i faltant al respecte al contrari. Al final, però, va caure en el seu propi error i va cometre una jugada antiesportiva que li va costar la targeta vermella i l’expulsió.

El diumenge no hi havia tots els jugadors necessaris i tots sabem quines són les nostres limitacions tècniques, però sobre la taula hi vàrem jugar la carta dels collons, i això no ens ho discutirà mai ningú.

Pim Pam Pum Bandolers Amuuuuunt!!!

1 comentari:

  1. Fillets bandolers estimats, tot i l'orgull de l'altre dia, penso que podem fer més i millor. Més, perquè ha estat un èxit malgrat fóssim 14; millor, perquè tothom s'ha de sentir implicat i part de la nostra gran família. Tothom és important. Nogensmenys, us vull comentar que per a poder jugar i no només entrar al camp a passar una estona és imprescindible entrenar-se seriosament i amb ganes. A més a més, trobo vergonyós que després d'un mes i mig amb vosaltres encara no sàpiga tots els noms. Amnèsia? Demència senil? No crec. El fet és que molta gent falta reiteradament. La sensació que tinc és que encara no som un equip, som molts jugadors i res més. Per a ser un equip és necessari estar junts, entrenar-se junt, estimar-se, respectar-se, ajudar-se mútuament.
    Salut, pau, amor i... rugby
    Sempre endavant, bandolers!
    Fillet

    ResponSuprimeix