El partit de diumenge contra la Santboiana va ser un bany intensiu en aigua freda per als Bandolers.
D’entrada, el partit es va afrontar amb un home menys, fet que se suma a la teòrica (i pràctica) superioritat dels de Sant Boi.
El resultat va ser dur d’assimilar, i més després del bon partit i del bon resultat de la setmana anterior. Malgrat tot, i al marge del marcador, els Bandolers vam sortir del matx amb algunes lliçons apreses i algunes consignes que hem de recordar de cara al futur.
Per un moment, oblidem el resultat i mirem l’actitud de l’equip. En cap moment es va perdre la cara a l’adversari, tot i saber que eren qui eren i tot i com estava anant el partit. La lliçó de l’orgull i de l’esportivitat ningú ens l’ha d’ensenyar perquè la sabem de sobres.
Mai es va deixar de lluitar i, en tot cas, som nosaltres mateixos els que ens hem de recordar que l’orgull bandoler és la nostra principal arma i que no som dels que baixen els braços ni perden la cara a l’adversari fins al minut vuitanta.
Cal dir que el partit es va desenvolupar, en general, en molt bons termes i amb esportivitat per davant de tot durant els tres temps. La Santboiana va fer el seu paper i nosaltres el nostre. Vam jugar dur i ens vam buidar al camp, però els contrincants en sabien molt i van desplegar les seves armes en una lliçó que ens ha de servir per tenir present que ens queda molt per aprendre, però que a l’altra banda de la moneda hi ha el fet que cada dia en sabem més.
L’organització defensiva que havíem treballat durant la setmana es va posar en pràctica en diverses ocasions i, malauradament, no vam tenir massa ocasió de posar en pràctica les armes ofensives. Tot i així, la conclusió és que nosaltres vam aprendre molt més del partit que no pas la Santboiana, per dur que sigui, i ara cadascú ha d’assimilar-lo a la seva manera.
Finalment, una valoració respecte el resultat. Els Bandolers som un equip nou i modest, i vam jugar contra el millor equip del grup, els més veterans i els tècnicament més entrenats. Per tant, s’arriba a la conclusió que aquest serà el pitjor marcador possible. A partir d’aquí els límits estan fixats i només queda espai per la millora.
Ànims Bandolers! El diumenge ens van regalar una lliçó de rugbi, i hem de demostrar que estem preparats per aprofitar-la!
PIM, PAM, PUM BANDOLERS AMUNT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada